FAQs

La ressonància magnètica és una exploració no invasiva i molt segura que no irradia (no utilitza Rajos X).

Únicament està contraindicada en aquelles persones que siguin portadores de determinades pròtesis metàl·liques, marcapassos (tot i que n’hi ha alguns d’última generació que són compatibles amb la ressonància), vàlvules cardíaques o derivacions ventriculars cerebrals.

Si sou portador d’algun dels objectes esmentats o d’algun altre objecte metàl·lic (pròtesis, claus, etc.), podeu posar-vos en contacte amb nosaltres i us informarem sobre la possibilitat de realitzar l’exploració o no .

En alguns casos cal administrar un contrast (Gadolini) que permet visualitzar estructures i patologies que no es podrien observar sense l’administració d’aquest. Aquesta substància és més segura que els contrastos iodats utilitzat en altres exploracions radiològiques però, excepcionalment i com en tot medicament, existeix un lleu risc de reaccions adverses per l’administració de Gadolini. En el cas de que això succeís, comptem amb els mecanismes necessaris per a tractar de manera efectiva qualsevol reacció.

Per fer-se una ressonància normalment no cal cap preparació prèvia, en cas contrari se li explicarà adequadament en el moment que se li doni l’hora.

Caldrà que es despulli i es posi una bata que se li proporcionarà i s’haurà de treure les joies i el rellotge.

Aleshores se l’estirarà en una llitera que s’introduirà en un tub cilíndric, amb obertura per les dues bandes. Serà molt important que resti immòbil durant tota l’exploració.

Algunes persones poden tenir claustrofòbia pel fet d’haver d’estar a l’interior de l’aparell. Si ens ho comunica en el moment de demanar la cita  se li programarà l’exploració en una ressonància anticlaustrofòbica (sempre que la zona a explorar ho permeti ja que no totes les ressonàncies es poden fer en un aparell d’aquest tipus).

La durada total de l’exploració sol ser entre 15 i 45 minuts, depenent de la zona a explorar. Durant aquest temps estarà en tot moment comunicat amb el tècnic que realitza la prova.

Una vegada finalitzada l’exploració podrà reprendre la seva vida quotidiana.

En alguns casos cal administrar per vena una substància (Gadolini) per a facilitar el diagnòstic. El Gadolini és un contrast que permet visualitzar estructures i patologies que no es podrien veure sense la seva administració. La decisió d’administrar el contrast la pren el radiòleg.

El contrast de Gadolini és més segur que els contrastos iodats utilitzat en altres exploracions radiològiques però, excepcionalment i com en tot medicament, existeix un lleu risc de reaccions adverses per l’administració de Gadolini.

En el cas de que això succeís, comptem amb els mecanismes necessaris per a tractar de manera efectiva qualsevol reacció.

Les tècniques de diagnòstic per la imatge alternatives a la ressonància magnètica són l’ecografia, la tomografia computada (o TAC), la radiografia, la gammagrafia, etc.

Cada una d’aquestes tècniques té unes indicacions concretes segons l’orientació diagnòstica del seu metge, per tant ell serà qui li recomani quina és l’exploració més adient per al seu cas.

Hi ha varies formes de classificar els aparells de ressonància però la més freqüent és segons la seva potència, aparells d’alt camp i aparells de baix camp.

Els aparells d’alt camp col·loquialment s’anomenen aparells tancats, tot i que aquest nom no és correcte perquè tot i ser un tub, els dos extrems estan oberts.

Als aparells de baix camp se’ls anomena aparells oberts o anticlaustrofòbics ja que per les seves dimensions aconsegueixen reduir el nivell d’angoixa i proporcionen major comoditat i relax gràcies a l’obertura  i a un espai més gran que en els aparells convencionals.

Aquests aparells estan especialment indicats per a persones amb ansietat o claustrofòbia, persones amb problemes d’obesitat molt important o persones portadores de certs implants que en màquines d’alt camp la imatge es pot veure distorsionada.

Els temps d’exploració en les màquines de baix camp és més llarg que en les d’alt camp.

Cal tenir en compte que segons la zona a explorar la prova s’haurà de fer en una màquina d’alt camp ja que les altres no tenen prou potència o especificitat per a fer-les (estudis de mama, pròstata, intestinals, etc.).

Consulteu-nos el tipus d’exploracions a realitzar en cada aparell.

La durada total de l’exploració sol estar entre 15 i 45 minuts, depenent de la zona a explorar.

En els nostres centres disposem de màquines especials anticlaustrofòbiques amb la finalitat de poder realitzar exploracions de ressonància a persones que pateixen claustrofòbia.

Si vostè té claustrofòbia ens ho comenti en demanar hora i li buscarem la màquina adequada per poder fer-se la prova sense molèsties ni preocupacions.

Cal dir però, que no totes les zones es poden explorar amb els aparells anticlaustrofòbics.

Poseu-vos en contacte amb nosaltres per a saber si l’exploració que necessita es pot fer en un aparell d’aquest tipus.

Si es dóna el cas que el tipus d’exploració requerida no pot fer-se en un aparell anticlaustrofòbic, li donem l’opció de fer la prova sota sedació.

És necessari que disposi d’una prescripció mèdica on el seu metge especificarà quina és la zona a explorar, el motiu pel qual li demana la ressonància i la sospita diagnòstica que té. Totes aquestes dades faran que nosaltres puguem fer-li l’exploració més adequada per al seu cas.

No, la Ressonància Magnètica i el TAC no són la mateixa exploració.

La diferència principal entre la Ressonància i el  TAC és que aquest últim utilitza Rajos X, i la ressonància utilitza el magnetisme d’un imant combinat amb ones de radio-freqüència.